i Utrecht | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Utrecht

Ciutat
Països Baixos
Utrecht Canal Gracht
© Turisme d’Holanda
Capital de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Població: 
312.787 h
[est. 2011]

Situada a les ribes del Kromme Rijn, que dins la ciutat es divideix en Oude Rijn i Vecht, és travessada per dos canals, l’Oude Gracht i el Nieuwe Gracht. Quarta ciutat dels Països Baixos, és un nucli industrial amb indústria siderúrgica, de material ferroviari, maquinària, mecànica de precisió, tèxtil, del cristall, ceràmica, del tabac, etc. És el nucli ferroviari principal de l’estat. També hi és molt important el transport fluvial. És seu arquebisbal dels catòlics i dels vells catòlics. Té universitat, fundada el 1636. Es formà entorn de l’antiga Traiectum, on els romans edificaren la fortalesa Albiobola (48 aC). Domini merovingi, fou ocupada pels frisons (segle VII) i reconquerida per Pipí d’Heristal, que hi fundà una diòcesi missionera per a la conversió dels frisons. S'hi desenvolupà un nucli comercial i industrial (tèxtil), que al segle IX esdevingué centre d’un poderós principat eclesiàstic. Incorporada als estats borgonyons al segle XV, passà als Països Baixos (1528); ocupada pels calvinistes, es revoltà contra els espanyols (1577) i s’alià amb la casa d’Orange. Hom hi signà la unió d'Utrecht (1579) i el tractat d'Utrecht (1713). El nucli catòlic que hi subsistí formà, amb motiu de les qüestions jansenistes, la comunitat dels vellcatòlics (vellcatòlic) (1723).

El monument més destacat és la catedral dels vellcatòlics (dedicada a sant Martí), gòtica, del segle XIII, reconstruïda sobre la primitiva, del segle XI. El campanar és del segle XIV. També es destaquen les esglésies de Sint Pieter (1045) i Sint Jan (1048-54), amb façana barroca, la Buurkerk, gòtica, dels segles XIV i XV, i la catedral catòlica, dedicada a santa Caterina, d’estil gòtic tardà (façana del 1900). Són notables també nombroses cases, entre les quals la Paushuizen o “casa del Papa” (Adrià VI), del segle XVI, la Oudaen, gòtica (segle XIV), i la Soudenbalck, també gòtica (segle XV). Entre una vintena de museus, destaca el Zentralmuseum. Del fons de les diverses biblioteques, és remarcable el manuscrit miniat anomenat Saltiri d’Utrecht (segle IX).

Col·laboració: 
TMT / APl
Llegir més...