La capital és Sion. Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa. S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W; el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s. passa per la línia de crestes dels Alps Penins. Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país (Monte Rosa, 4 645 m; Cerví, 4 482), i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’origen tectònic. Dos terços de la població són de parla francesa, i un terç de llengua alemanya; aquesta ocupa la part oriental o alt Valais, especialment despoblada i principal responsable que el Valais tingui una de les densitats més baixes de Suïssa (51 h/km2 el 1994). L’agricultura aprofita els fons de la vall i els vessants més arrecerats, on hom conrea cereals, patates, vinya i arbres fruiters. És molt important la ramaderia. L’abundància d’energia hidroelèctrica ha originat una forta industrialització, que, juntament amb el turisme (esports d’hivern), són els dos sectors més importants de l’economia, amb el 35% i el 61% dels actius. Les indústries dominants són la metal·lúrgica, la química i l’alimentària. El Valais era el 1992 el cantó de Suïssa amb una renda per habitant més baixa. Després dels celtes, fou conquerit per Roma (Vallis poenina).
Envaït per Borgonya, passà més tard (534 m) en poder dels francs, i el 1032, de l’Imperi Germànic. Durant els s. XII-XIV fou escenari de forts enfrontaments entre els bisbes prínceps de Sion i els comtes de Savoia. El 1475 eixamplà els dominis fins al llac de Ginebra. Ocupat per les tropes de la Revolució (1798), el 1802 esdevingué república lliure i independent. Annexat a França el 1810, s’integrà a la Confederació Helvètica el 1814. El 1847 formà part del Sonderbund. La Constitució actualment vigent és del 1907.