Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València, que ha sofert diferents modificacions fins el 1957. La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València. Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins. Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó (1238), fou nomenat un bisbe que no arribà a prendre’n possessió, segurament per les discussions entre Toledo i Tarragona sobre la jurisdicció que hi pretenien els dos metropolitans. El 1240 fou pronunciat l’afer a favor de Tarragona, i el 1241 hom fixà els límits de la nova diòcesi d’Almenara, a la Plana Baixa o Camp de Morvedre, fins a Biar (Alcoià) o més avall, fins on s’estengués la conquesta. El 1248 s’originà un plet amb els bisbes de Sogorb-Albarrasí sobre les parròquies del riu Millars, i es resolgué el 1277, restant per a València les 20 parròquies que formaren el modern arxiprestat de Vilafermosa.
Així fou format el territori tradicional del bisbat de València, que, a desgrat d’intents de modificació del segle passat, no es canvià fins els anys 1954-57. En el límit amb Oriola el 1954 aquesta diòcesi cedí a València l’arxiprestat d’Aiora, i en compensació València cedí a la nova diòcesi d’Oriola-Alacant els arxiprestats de la Vila Joiosa, Xixona i Callosa d’En Sarrià, excepte el de Benissa. Per la part de Sogorb l’arquebisbat de València li cedí el 1957 la parròquia de Gàtova, situada com un enclavament a l’alta conca del Millars, fins a Penyagolosa, i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, aquesta adquirí l’antic arxiprestat valencià de Vilafermosa, i, en canvi, cedí a València els d’Alpont, Xelva i Ademús. Finalment, en el límit amb la de Conca, el 1957 València adquirí l’arxiprestat de Requena-Utiel, de pertinença tradicional a Conca. Així s’aconseguia, sense cap respecte a la tradició històrica, que es complís el desig formulat ja en el primer concordat del 1851, però que no s’aplicà fins després del nou concordat del 1953 (aplicat amb les característiques impositives que caracteritzaven l’època), d’adaptar les divisions eclesiàstiques a les civils.
L’arquebisbat actual de València coincideix amb la província civil del seu nom, excepte en la part meridional, que s’endinsa en la província d’Alacant, on conserva els arxiprestats de Dénia, Benissa, Alcoi i Cocentaina. Té una extensió de 13.060 km2 i és dividit en 71 arxiprestats i 659 parròquies, 174 de les quals a la capital o ciutat de València, 379 repartides en el sector de la província civil de València i 106 al sector de la província d’Alacant. El gener de 1992 la seu quedà vacant per la mort en accident de carretera de Miquel Roca i Cabanellas. Després d’un període de transició durant el qual l’arxidiòcesi fou administrada pel bisbe auxiliar Rafael Sanus i Abad, el juliol del mateix any fou nomenat Vicente Agustín García Gasco, antic bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquesta arxidiòcesi impulsa la formació des de la Universitat Cardenal Herrera-CEU. L’any 1999 regulà els estatuts de la seva agència de notícies (AVAN), i treballa activament per la pastoral vocacional i familiar segons la moral religiosa més conservadora. El 2005 feu un decret instaurant el diaconat permanent.
Episcopologi de València
| bisbe | període | lloc de naixement |
|---|---|---|
| Justinià | ∼527-547 | |
| Uviligiscle (bisbe arià) | abjurà el 589 | |
| Celsi | 589 | |
| Eutopi | fi del s. VI | |
| Marí | 610 | |
| Mustaci (o Musitaci) | 633-∼646 | |
| Anià | 646 | |
| Feliu | 653 | |
| Quinteric | 675 | |
| Hospital | 681 | |
| Sàrmata | 683 | |
| Uvitiscle | 693 | |
| Alat-Almarià (bisbe mossàrab) | 1090-1092 | |
| Jeroni de Perigord | 1092-1102 | |
| (nom desconegut) | 1102?-1104 | |
| Berenguer de Castellbisbal (electe) | 1238 | |
| Ferrer Pallarès (o de Sant Martí) | 1240-1243 | Tarragona? |
| Arnau de Peralta | 1243-1248 | aragonès |
| Andreu d’Albalat | 1248-1276 | català |
| Jaspert de Botonac i de Castellnou | 1276-1288 | Girona |
| Ramon Despont | 1291-1312 | Fraga (Baix Cinca) |
| Ramon Gastó | 1312-1348 | Millà (Noguera) |
| Hug de Fenollet i de Canet | 1348-1356 | català |
| Vidal de Blanes i de Fenollet | 1356-1369 | Girona |
| Ferran Munyós (electe) | 1369 | |
| Jaume d’Aragó, cardenal | 1369-1396 | València |
| Hug de Llupià-Bages | 1397-1427 | català |
| Alfons de Borja, cardenal i papa | 1429-1458 | la Torreta de Canals (Costera) |
| Roderic de Borja, cardenal i papa | 1458-1482 | Xàtiva (Costera) |
| arquebisbes | ||
| Cèsar Borja, cardenal | 1492-1498 | Roma |
| Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, cardenal | 1499-1500 | València |
| Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, cardenal | 1500-1511 | València |
| Alfons d’Aragó | 1512-1520 | |
| Eberhard van der Marck | 1520-1538 | Països Baixos |
| Jordi d’Àustria | 1538-1544 | Gant (Flandes) |
| Tomás de Villanueva | 1544-1555 | Fuenllana (Castella) |
| Francisco de Navarra | 1556-1563 | Tafalla (Navarra) |
| Acisclo Moya de Contreras | 1564 | Pedrochas (Andalusia) |
| Martín Pérez de Ayala | 1564-1566 | Yeste (Múrcia) |
| Ferran de Lloaces i Peres | 1567-1568 | Oriola (Baix Segura) |
| Juan de Ribera | 1569-1611 | Sevilla (Andalusia) |
| Pedro de Castro y Nero | 1611 | Ampudia (Castella) |
| Isidoro de Aliaga | 1612-1648 | Mosquerola (Aragó) |
| Pedro de Urbina | 1646-1659 | Berantevilla (Àlava9 |
| Martín López de Hontiveros | 1658-1668 | Madrid |
| Luis Alfonso de Cameros | 1668-1676 | |
| Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa | 1676-1699 | Peralada (Alt Empordà) |
| Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor | 1699-1720 | València |
| Andrés Orbe y Larreátegui | 1725-1738 | Ermua (Biscaia) |
| Andrés Mayoral y Alonso de Mella | 1738 -1769 | Moracillos (Castella) |
| Tomás Azpuru Ximénez | 1770-1772 | Saragossa |
| Francisco Fabián y Fuero | 1773-1795 | Tarzaga (Castella) |
| Antoni Despuig i Dameto | 1795 | Palma de Mallorca |
| Juan Francisco Jiménez del Río | 1795-1780 | Oneala (Castella) |
| Joaquim Company i Soler | 1800-1813 | Penàguila (Alcoià) |
| Veremundo Arias y Tejeiro | 1814-1824 | Cabanelas (Galícia) |
| Simón López García | 1824-1831 | Nerpio (Múrcia) |
| Joaquín López Sicilia | 1832-1838 | Cubel (Aragó) |
| Pablo García y Abella | 1848-1860 | Madrid |
| Mariano Barrio y Fernández | 1861-1876 | Jaca (Aragó) |
| Antolín Monescillo y Viso | 1877-1892 | Calatrava (Castella) |
| Ciriaco María Sancha y Hervés | 1892-1898 | Quintana del Pidio (Castella) |
| Sebastian Herrero y Espinosa de los Monteros | 1898-1903 | Jerez de la Frontera (Andalusia) |
| Victorián Guisasola y Menéndez | 1904-1914 | Somió (Astúries) |
| Andrés Mayoral y Alonso de Mella | 1914-1916 | Luiña (Astúries) |
| José Salvador y Barrera | 1916-1919 | Marchena (Andalusia) |
| Enric Reig i Casanova | 1920-1922 | València |
| Prudencio Melo y Alcalde | 1923-1945 | Burgos |
| Marcelino Olaechea y Loizaga | 1946-1966 | Barakaldo (Biscaia) |
| José María García y Lahiguera | 1969-1978 | Fitero (Navarra) |
| Miquel Roca i Cabanellas | 1978-1992 | Palma de Mallorca |
| Vicente Agustín García Gasco | 1992-2009 | Corral de Almaguer (Castella) |
| Carlos Osoro Sierra | 2009-2014 | Castañeda (Cantabria) |
| Antoni Cañizares Llovera | 2014- | València |