i arquebisbat de València | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

arquebisbat de València

País Valencià

Sumari de l’article

Mapa de l’arquebisbat de València
© fototeca.cat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica província eclesiàstica de València, que ha sofert diferents modificacions fins el 1957. La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València. Originàriament pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins. Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-Aragó (1238), fou nomenat un bisbe que no arribà a prendre'n possessió, segurament per les discussions entre Toledo i Tarragona sobre la jurisdicció que hi pretenien els dos metropolitans. El 1240 fou pronunciat l’afer a favor de Tarragona, i el 1241 hom fixà els límits de la nova diòcesi d’Almenara, a la Plana Baixa o Camp de Morvedre, fins a Biar (Alcoià) o més avall, fins on s’estengués la conquesta. El 1248 s’originà un plet amb els bisbes de Sogorb-Albarrasí sobre les parròquies del riu Millars, i es resolgué el 1277, restant per a València les 20 parròquies que formaren el modern arxiprestat de Vilafermosa. Així fou format el territori tradicional del bisbat de València, que, a desgrat d’intents de modificació del segle passat, no es canvià fins els anys 1954-57. En el límit amb Oriola el 1954 aquesta diòcesi cedí a València l’arxiprestat d’Aiora, i en compensació València cedí a la nova diòcesi d’Oriola-Alacant els arxiprestats de la Vila Joiosa, Xixona i Callosa d’En Sarrià, excepte el de Benissa. Per la part de Sogorb l’arquebisbat de València li cedí el 1957 la parròquia de Gàtova, situada com un enclavament a l’alta conca del Millars, fins a Penyagolosa, i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, aquesta adquirí l’antic arxiprestat valencià de Vilafermosa, i en canvi cedí a València els d’Alpont, Xelva i Ademús. Finalment, en el límit amb la de Conca, el 1957 València adquirí l’arxiprestat de Requena-Utiel, de pertinença tradicional a Conca. Així s’aconseguia, sense cap respecte a la tradició històrica, que s’acomplís el desig formulat ja en el primer concordat del 1851, però que no s’aplicà fins després del nou concordat del 1953 (aplicat amb les característiques impositives que caracteritzaven l’època), d’adaptar les divisions eclesiàstiques a les civils. L’arquebisbat actual de València coincideix amb la província civil del seu nom, excepte en la part meridional, que s’endinsa en la província d’Alacant, on conserva els arxiprestats de Dénia, Benissa, Alcoi i Cocentaina. Té una extensió de 13 060 km2 i és dividit en 71 arxiprestats i 659 parròquies, 174 de les quals a la capital o ciutat de València, 379 repartides en el sector de la província civil de València i 106 al sector de la província d’Alacant.El gener de 1992 la seu quedà vacant per la mort en accident de carretera de Miquel Roca i Cabanellas. Després d’un període de transició durant el qual l’arxidiòcesi fou administrada pel bisbe auxiliar Rafael Sanus i Abad, el juliol del mateix any fou nomenat Vicente Agustín García Gasco, antic bisbe auxiliar de Madrid i secretari de la conferència episcopal espanyola. Aquesta arxidiòcesi impulsa la formació des de la Universitat Cardenal Herrera-CEU. L’any 1999 regulà els estatuts de la seva agència de notícies (AVAN), i treballa activament per la pastoral vocacional i familiar segons la moral religiosa més conservadora. El 2005 féu un decret instaurant el diaconat permanent.

Episcopologi de València

Justinià ∼527-547  
Uviligiscle (bisbe arià) abjurà el 589  
Celsi 589  
Eutopi fi del s. VI  
Marí 610  
Mustaci (o Musitaci) 633-∼646  
Anià 646  
Feliu 653  
Quinteric 675  
Hospital 681  
Sàrmata 683  
Uvitiscle 693  
Alat-Almarià (bisbe mossàrab) 1090-1092  
Jeroni de Perigord 1092-1102  
(nom desconegut) 1102?-1104  
Berenguer de Castellbisbal (electe) 1238  
Ferrer Pallarès (o de Sant Martí) 1240-1243 de Tarragona?
Arnau de Peralta 1243-1248 aragonès
Andreu d’Albalat 1248-1276 català
Jaspert de Botonac i de Castellnou 1276-1288 de Girona
Ramon Despont 1291-1312 de Fraga (Baix Cinca)
Ramon Gastó 1312-1348 de Millà (Noguera)
Hug de Fenollet i de Canet 1348-1356 català
Vidal de Blanes i de Fenollet 1356-1369 de Girona
Ferran Munyós (electe) 1369  
Jaume d’Aragó, cardenal 1369-1396 de València
Hug de Llupià-Bages 1397-1427 català
Alfons de Borja, cardenal i papa 1429-1458 de la Torreta de Canals (Costera)
Roderic de Borja, cardenal i papa 1458-1482 de Xàtiva (Costera)
arquebisbes
Cèsar Borja, cardenal 1492-1498 de Roma
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, cardenal 1499-1500 de València
Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, cardenal 1500-1511  de València 
Alfons d’Aragó  1512-1520   
Eberhard van der Marck 1520-1538  dels Països Baixos 
Jordi d’Àustria  1538-1544  de Gant (Flandes) 
Tomás de Villanueva  1544-1555  de Fuenllana (Castella) 
Francisco de Navarra  1556-1563  de Tafalla (Navarra) 
Acisclo Moya de Contreras 1564  de Pedrochas (Andalusia) 
Martín Pérez de Ayala  1564-1566  de Yeste (Múrcia) 
Ferran de Lloaces i Peres 1567-1568  d’Oriola (Baix Segura) 
Juan de Ribera  1569-1611  de Sevilla (Andalusia) 
Pedro de Castro y Nero  1611  d’Ampudia (Castella) 
Isidoro de Aliaga  1612-1648  de Mosquerola (Aragó) 
Pedro de Urbina  1646-1659  de Berantevilla (Àlava9 
Martín López de Hontiveros  1658-1668  de Madrid 
Luis Alfonso de Cameros  1668-1676   
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa 1676-1699 de Peralada (Alt Empordà)
Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor 1699-1720 de València
Andrés Orbe y Larreátegui 1725-1738 d’Ermua (Biscaia)
Andrés Mayoral y Alonso de Mella 1738 -1769 de Moracillos (Castella) 
Tomás Azpuru Ximénez 1770-1772  de Saragossa 
Francisco Fabián y Fuero 1773-1795  de Tarzaga (Castella) 
Antoni Despuig i Dameto  1795  de Palma de Mallorca 
Juan Francisco Jiménez del Río  1795-1780  d’Oneala (Castella)
Joaquim Company i Soler 1800-1813  de Penàguila (Alcoià) 
Veremundo Arias y Tejeiro  1814-1824  de Cabanelas (Galícia)
Simón López García 1824-1831  de Nerpio (Múrcia) 
Joaquín López Sicilia 1832-1838  de Cubel (Aragó) 
Pablo García y Abella  1848-1860  de Madrid 
Mariano Barrio y Fernández 1861-1876  de Jaca (Aragó) 
Antolín Monescillo y Viso 1877-1892  de Calatrava (Castella) 
Ciriaco María Sancha y Hervés  1892-1898  de Quintana del Pidio (Castella) 
Sebastian Herrero y Espinosa de los Monteros  1898-1903  de Jerez de la Frontera (Andalusia)
Victorián Guisasola y Menéndez  1904-1914  de Somió (Astúries) 
Andrés Mayoral y Alonso de Mella 1914-1916  de Luiña (Astúries) 
José Salvador y Barrera  1916-1919  de Marchena (Andalusia) 
Enric Reig i Casanova 1920-1922  de València 
Prudencio Melo y Alcalde  1923-1945  de Burgos 
Marcelino Olaechea y Loizaga  1946-1966  de Barakaldo (Biscaia) 
José María García y Lahiguera 1969-1978 de Fitero (Navarra)
Miquel Roca i Cabanellas 1978-1992 de Palma de Mallorca
Vicente Agustín García Gasco 1992-2009 de Corral de Almaguer (Castella)
Carlos Osoro Sierra 2009-2014 de Castañeda (Cantabria)
Antoni Cañizares Llovera 2014- de València

Col·laboració: 
APl
Llegir més...