Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern: temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris. Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebel·lió popular dels visigots (365). Conclosa la pau amb Atanaric (369), hagué de combatre els perses. Perduda l’Armènia (378), els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia. Morí a la batalla d’Adrianòpolis.