Vallanca

Vallanca

© Fototeca.cat

Municipi del Racó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem SW de la comarca, al límit amb Castella, a la capçalera del riu Boïlgues (o rambla de Vallanca ); comprèn un altiplà d’uns 950 m alt. voltat de muntanyes.

El sector forestal ocupa 2 200 ha de matollar i 2 000 de pasturatges, mentre que el bosc només 570 ha. L’àrea conreada (820 ha) és ocupada per cereals, patates i vinya; el regadiu (cereals i blat de moro), amb aigua del riu, es limita a 70 ha. Hi ha ramaderia ovina i apicultura. El 80% de la població activa treballa en el sector primari. La població, que es mantingué relativament estable fins el 1940, ha sofert després una emigració massiva, que l’ha reduïda a un terç. La vila (164 h agl [2006]; 970 m alt.) és a l’esquerra del riu. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels. El castell de Vallanca , d’origen islàmic, fou conquerit en 1227-29. Pertangué a la corona. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Negrón.