El coneixement dels clàssics de la literatura sànscrita influí en la producció pròpia, especialment en el poema èpic Chitragoiam (1907). En Badhiravilapam (‘El plany d’un sord’, 1914) reflecteix el drama personal de la seva sordesa. Altres reculls són Sahityamanjari (1917-50), Bandhanasthanaya Aniruddhan (‘Aniruddhan al calabós’, 1914) i Sishnayum makanum (‘Aprenent i fill’ 1941). La seva obra evolucionà visiblemnt tant pel que fa a l’expressió, en la qual adoptà progressivament metres i formes populars, com en el contingut, de compromís polític cada cop més accentuat.