la Vall d’Alba

L’església parroquial de la Vall d’Alba

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Alta, situat al sector septentrional i interior de la comarca, estès entre la rambla de la Viuda, a ponent, que el separa de l’Alcalatén, la rambla del Metge o de Cabanes, a llevant (en gran part, límit del terme), el coll de la Bassa, al S (termenal amb Vilafamés), i el puig de Beca (500 m alt.), al N (termenal amb la Serra d’en Galceran).

El terme té dos sectors diferents: el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc (l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc), cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons (puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa), forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta (amb el mas de la Pelejana). Un 74% del territori (3 900 ha) és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers; hi ha 150 ha d’horta, i la resta és improductiva. La superfície mitjana per explotació és de 7,1 ha. La ramaderia hi té una gran importància, per l’expansió creixent de les granges de porcs. El 57% de la població activa treballa en el sector primari. El poble (1 513 h agl [2006], valldalbins ; 305 m alt.) és situat al vessant oriental del tossal Roig, al límit del pla de l’Arc. Jaume I donà el lloc al monestir de Benifassà, però li fou retornat per permuta, i aleshores el lliurà als hospitalers, que el donaren a poblar el 1264 a tretze cristians. Depengué de Vilafamés, fins que es constituí municipi independent el 1925. El terme inclou, a més, les caseries de Montalba i de les Ramblelles.