Ocupa un eixamplament (vall d’Ebo) cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà (757 m alt.) i del tossal Pelat (693 m) al nord, i la del Cirerer (832 m) —contrafort de la d’Alfaro— al sud; l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo (945 m), és nummulítica. El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata. Una pluviositat prou favorable (uns 900 mm) permet el conreu de 250 ha d’oliveres, substituïdes progressivament per ametllers i altres fruiters (35 ha); els cereals i el farratge ocupen 225 ha. A més del regadiu de font (12 ha), resten 2 530 ha de pastures o ermots. El poble, al centre de la vall, que agrupa tota la població del municipi (296 h [2006]), és format pels antics llocs de Benixuaip (o Benissuai) i de Villans, els quals, juntament amb els despoblats de Benicais, Benissit, la Serra i la Cairola, eren habitats per moriscs (93 focs el 1602), dependents de la fillola de la vall de Gallinera. La vall d’Ebo fou donada per Jaume II a l’infant Pere el 1322. Pertangué després als ducs de Gandia. Els moriscs s’aixecaren arran de l’expulsió del 1609. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.