Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis. Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants. Les seves tombes (58) van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX (dinasties XVIII-XX), i en llur majoria són reials (n'hi ha també, però, algunes de personatges principals). Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” (Tebes). Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom posseeix una rica i interessantíssima documentació sobre aquests robatoris en forma de papirs judicials.
Tomba de Ramsès III
© JoMV
Les tombes reials que l’integren, del tipus hipogeu, es diferencien de les privades de la mateixa època no sols per llurs dimensions (molt més grans), sinó també per la riquesa de la decoració i, sobretot, per la natura d’aquesta. Mentre que les segones són adornades amb representacions de la vida quotidiana, les reials comprenen escenes de diverses obres, entre les quals destaquen les Lletanies del Sol, el Llibre de l’obertura de la boca (ritu mitjançant el qual el difunt es podia menjar les ofrenes), el Llibre del que hi ha en el Duat, conegut també com l'Amduat, i el Llibre de les Portes. Les tombes més importants són les de Tuthmosis III, Amenofis II, Tuthmosis IV, Merenptah, Ramsès III, Ramsès IV i Ramsès VI. La millor és la de SethiI, i la més famosa, perquè fou trobada intacta, la de Tutankamon.