OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

monestir de Valldigna

SinònimSanta Maria de Valldigna
Safor

Sumari de l’article

SinònimSanta Maria de Valldigna
Important abadia cistercenca ( Santa Maria de Valldigna ), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir. L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos. El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes (després Tavernes de la Valldigna), la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el Ràfol d’Alfàndec i l’Alcudiola d’Alfàndec, habitades majorment per musulmans. La magnanimitat del rei Jaume II, que el 1300 li donà Barx, el 1301 li donà facultat d’obrir cases procures o cases abadies a València, Xàtiva (Costera), Alzira (Ribera Alta) i Gandia (Safor) i li concedí o confirmà noves alqueries a Carcaixent (Ribera Alta), Rugat (Vall d’Albaida), Polinyà de la Ribera, Fortaleny i Almussafes (Ribera Baixa) i València (Horta), seguida de la magnanimitat dels seus successors, alguns dels quals sufragaren el monestir, i una hàbil política d’adquisicions dels abats el convertiren en el monestir més ric del regne. Els seus abats tenien veu i vot a les corts valencianes i estengueren la seva influència per tot el País Valencià. Malgrat la seva filiació a Santes Creus, posseïa plena autonomia en l’elecció dels abats, tenia la cura del monestir de Montsant de Xàtiva (1320) i fundà el priorat de Sant Bernat a Rascanya, a l’Horta de València (1388). Els antics edificis monàstics, precedits d’una portada fortificada, conserven encara dins llur ruïna alguns elements gòtics (al claustre i als antics dormitoris, a la sala capitular, al menjador i al palau de l’abat), però l’església i moltes dependències foren reedificades després dels terratrèmols del 1335 i el 1644. L’església fou refeta el 1680, i el campanar el 1697. Els abats foren elegits a perpetuïtat des dels orígens fins al 1530, que començaren a ésser triennals i al segle següent quadriennals. A partir del 1460 hi entraren els abats comendataris, entre els quals cinc de la família Borja. Al s XVIII i al principi del XIX Valldigna tingué una última etapa brillant, sobretot en l’aspecte cultural, amb una sèrie de monjos escriptors, polemistes i historiadors. Tenia una important biblioteca i un ric arxiu que en part se salvà, transportat a la Saïdia de València, a l’Arxiu del Regne de València i a l’Archivo Histórico Nacional. El 1820 la comunitat fou dissolta temporalment, i d’una manera definitiva el 1835.

Abaciologi de Santa Maria de Valldigna

abat periode
Ramon de Santcliment 1 1299-1310
Joan Font 1 1310-1332
Ramon Calbó 1 1333-1342
Bernat Boix 1 1342-1357
Arnau Saranyó 1 1357-1387
Lluís Rull 1 1394-1415
Pere de Santjoan 1 1415-1424
(cisma entre Sanou i Berenguer Vic) 1424-1427
Berenguer Vic 1 1428-1442
Lopes Palasí 1 1442-1448
Pere Baldó 1 1448-1460
cardenal de Sant Crisogono 2 1448-1460
Joan d'Aragó , arquebisbe de Saragossa 2 1460-1469
Roderic de Borja, cardenal (futur Alexandre VI ) 2 1469-1491
Cèsar Borja , arquebisbe de València i Cardenal 2 1491-1499
Pere Baldó 3 1499-1500
Joan Català 2 1500-1502
Pere Lluís de Borja , arquebisbe de València i cardenal 2 1502-1504
Joan de Vera , arquebisbe de Salern i cardenal 2 1504-1507
Pere Lluís de Borja 2 1507-1511
Bernat Despuig 3 1511-1512
Alfons d'Aragó , arquebisbe de Saragossa i València, patriarca de Jerusalem 2 1512-1518
Alfons de Borja 2 1518-1530
Gaspar Bellver 3 1530-1536
Jaume Riera 3 1536-1538
Cosme Amer 3 1538-1541
Pere Lopes 3 1541-1544
Joan Bonança 3 1544-1547
Joan Fenollet 3 1547-1550
Josep Garrigues 3 1550-1553
Joan Fano 3 1553-1556
Jaume Bellvís 3 1556-1560
Josep Garrigues 3 1560-1563
Joan Gutiérrez 3 1563-1566
Joan Fano 3 1566-1569
Jaume Bellvís 3 1569-1572
Jeroni Valls 3 1572-1575
Jaume Bellvís 3 1575-1578
Joan Fano 3 1578-1579
Josep Garrigues 3 1579-1582
Pere Castell 3 1582-1585
Francesc Gil 3 1585-1588
Josep Garrigues 3 1588-1591
Francesc Gil 3 1591-1594
Bartomeu Gimeno i Bartomeu Serrano (interregne) 1594-1598
Bartomeu Serrano 3 1598-1601
Joan Costeja 3 1601-1604
Bartomeu Serrano 3 1604
Rafael Lluc 3 1604-1607
Joan Costeja 3 1607-1608 
Joan Serra 1608-1611 
Francesc Calderó 3   1611-1614 
Jeroni Talens 1614-1617 
Jeroni Salvà 4   1617-1620 
Jaume Torres 4   1620-1624 
Nicolau Talevera i Castellet 1624-1628 
Jaume Torres 1628-1631
Nicolau Talevera i Castellet 1631-1632 
Francesc Garcia 4 1632-1636 
Nicolau Talevera i Castellet 1636-1640
Francesc Talevera i Castellet 1640-1644 
Rafael Trobat 4 1644-1648 
Francesc Cruanyes 1649-1652 
Rafael Trobat 4 1652-1656 
Pere Trudó 4   1656-1660 
Rafael Trobat 4 1660-1665 
Jaume de la Tonda 1665-1668 
Francesc Mont-real 1668-1672 
Francesc Garí 1672-1676 
Ramon Sanç de la Llosa 1676-1680 
Vicent Lloret 1680-1684 
Jeroni Espí 1684-1688 
Plàcid Saurina 4 1688-1692 
Vicent Lloret 4 1692-1697 
Josep Castillo 4 1697-1700 
Pere Joan Ferrer 1700-1704 
Joan Baptista Fàbregas 1704-1708 
Carlos Utrevo 1709-1713 
Gerard Castillo 1713-1716 
Pere Joan Ferrer 1716-1720 
Feliu Garix 1720-1724 
Agustí Casasnoves 1724-1728 
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra 4   1728-1732 
Feliu Garix 1732-1736 
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra 4    1736-1740
Lluís Sanxis 1740-1744 
Josep Minyana 4 1745-1748 
Lluís Sanxis 1748-1752 
Carles Fita 4   1752-1756 
Patrici Palau 1756-1757 
Manuel Rovria i Salafranca 4   1760-1764 
Joaquim Cucarella 1765-1769 
Josep Minyana 1769-1773 
Alberic Rubio 1773-1776 
Joaquim Cucarella 1776-1780 
Carles Fita 1781-1784 
Francesc Santjoan 4 1785-1788 
Pasqual Talens 1788-1792 
Josep Aparicio 1792-1796 
Joaquim Servent 4 1796-1800
Joan Baptista Mas 4 1800-1804
Josep Aparicio 4 1805-1808
Francesc Guillem 4 1809-1812
Farncesc Torres 4 1812-1812
Robert Torregrossa 4 1816-1819
Joan Marià Vilaragut 4 1819-1826
Francesc Torres 1827-1830
Robert Torregrossa 1830-1835
1 abat perpetu; 2 abat comendatari; 3 abat triennal; 4 abat quadriennal
 

Col·laboració: 
APl

Llegir més...