Narcís Vallès (Reus, Baix Camps. XVIII-XIX), amb el seu germà Tomàs Vallès, construí el palau arquebisbal de Tarragona (1814), en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació. Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi (Reus ? — Barcelona 1879), que anà a Madrid (1824), on freqüentà l’estudi d’arquitectura de C.T.Moreno fins a obtenir el títol (1825?); s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat (1826); dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny (1827-32), dictaminà sobre el projecte del Teatre del Liceu (1846) i construí la casa Vilageliu, al carrer de Ferran de Barcelona (1847); aixecà els plans del convent de Framenors (1848) i projectà l’església de Sant Joan Despí (1850). Fou acadèmic de mèrit de San Fernando.