Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554. Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino, el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella. Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques (organització de la biblioteca d’El Escorial) i escriví moltes obres: comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum... (1563), que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions filosoficoteològiques.