Dedicat a la política i al periodisme, col·laborà, a París, en diverses publicacions. Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires (1866) i La rue (1867). Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas (1870), i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple. Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal. Finalment tornà a França, el 1883. De la seva producció novel·lística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras: L’enfant (1879), Le bachelier (1881) i L’insurgé (1886).