Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal. Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona (1909-14), diputat provincial (1914-18), senador per Girona (1916), president de la diputació de Barcelona (1918-24) i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera. Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim transitori de la Generalitat, n'ocupà (de l’abril del 1935 al febrer del 1936) la conselleria d’obres públiques. En esclatar la guerra civil, aconseguí de passar a Mallorca; posteriorment es dedicà a l’activitat professional, i fou també promotor i conseller de l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER). A més de col·laborar en La Veu de Catalunya, escriví De la vida i de la mort d’Espanya (1922) i Elogi de Catalunya (1928).