OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Romà Vallès i Simplicio

Pintura    Educació
Quadre de Romà Vallès i Simplicio
© Fototeca.cat
pedagogia pedag i pintura pint
Pintor i pedagog.
Barcelona, 1923 — Barcelona, Barcelonès, 16 de juny de 2015

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950. Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular (Segòvia), viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys. Fou també professor a l'Escola Massana (1965-69). S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956; i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs. Del 1951 al 1954 viatjà per Europa i entrà en contacte amb l’avantguarda, fet que comportà el trencament definitiu amb l’academicisme. Adherit al neoexpressionisme, passà a l’abstracció; el 1955 rebé la influència de l'informalisme i descobrí les possibilitats de tècniques i materials, que orientà, però, sense fer-les subjecte de l’obra, cap a allò que era visual, tot remarcant-ne l’espacialitat.

El 1960 es consagrà internacionalment: exposà amb gran èxit al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (del qual havia estat un dels fundadors l'any anterior, com també de l'Escola de disseny del FAD, juntament amb Alexandre Cirici i Antoni Cumella, i de la Galeria René Metras el 1962) i guanyà els primers premis de pintura abstracta —en un estil que conreà fins el 1963 i que J.E. Cirlot anomenà cosmogonies—, que era de primer blanca i grisa, i després de color. Amb la sèrie morada inicià un canvi i féu els seus collages, molt influïts pel pop-art, de primer amb postals modernistes i després amb fragments de revistes que eliminen l’oposició estampa-matèria pictòrica, fins a posar-hi paper arrugat per suggerir una connexió total. La sèrie El món trencat és la que millor exemplifica aquesta etapa. El 1968 intentà de conciliar geometrisme i informalisme per la seva contraposició, i sobre fons informals posà formes geomètriques. Continuà la seva investigació de la matèria, i evolucionà cap al concepte pur i la superposició de plans, fins que arribà a retrobar el traç informalista, protagonista de sèries com Ocre-negre (1982-84). De les sèries posteriors, cal esmentar Heràclit (2008).

Exposà per tot Europa i Amèrica, i regularment a Barcelona, Madrid i Suïssa. Des de la darrera dècada del segle XX la seva obra fou objecte de diverses retrospectives: a la Pia Almoina de Barcelona (1998), al Museu de Terol (2007), a la Fundació Vila Casas (2012) i a la Fundació Antiga Caixa Terrassa (2014). A aquesta entitat el pintor donà el seu fons particular, format per unes 600 obres, amb les quals hom constituí l'Espai Romà Vallès del Centre Cultural de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, inaugurat al juny del 2015.

Col·laboració: 
BHe

Llegir més...