Vallibona

Municipi dels Ports, al vessant oriental de la comarca, a la capçalera del riu Cérvol, voltat completament de muntanyes: la serra de la Mola i la serra del Peiró de Vallibona, dins el terme de Morella, el tossal Gros (1 253 m alt.), les moles de la Clapissa i del Turmell (1 281 m) i la Talaiola (948 m), al S, i la pena de Bel (1 005 m alt.), al N.

El riu Cérvol travessa el terme de ponent a llevant, i rep els barrancs de la Font de Teis, de la Galallera i de la Teuleria, per l’esquerra. Hi ha 7 750 ha de garriga, 500 de bosc de pins, alzines i roures, 810 de conreus de secà i 16 de regadiu. La vila (90 h agl [2006], vallibonencs; 666 m alt.) és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera. A l’església parroquial (l’Assumpció) es conserven tres creus d’argent, gòtiques, i una veracreu del s. XVI, fetes a Morella, i un reliquiari del s. XVIII. El 1233, després de la conquesta cristiana, fou donada a poblar per Balasc d’Alagó a fur i costum de Saragossa. Posteriorment pertangué a la Tinença de Benifassà, i més endavant, al terme de Morella. Al juny del 1810 les forces antifranceses ocuparen la vila amb l’intent de bloquejar Morella; el general O'Donoju intentà, infructuosament, de recuperar-la i s’hagué de retirar d’Albocàsser. Dins el seu territori es formà el 1834 una de les primeres partides de Cabrera. Dins el terme hi ha el santuari de Sant Domènec.