Abel Vallmitjana i Vallès

(Barcelona, 1910 — Arezzo, Toscana, 1974)

Magna Mater , bronze d' Abel Vallmitjana i Vallès

© Fototeca.cat

Pintor, gravador, escultor i professor.

Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès, també pintor. Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París. Treballà inicialment com a ceramista i escultor. Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou (ADLAN). Se n'anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas. Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela (1939) i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de Venezuela (1953-57). A part l’activitat docent, s’hi interessà per la música popular i el folklore veneçolà. Publicà una col·lecció de cançons per a la infància 30 cantos del Oriente Venezolano i fou fundador de l’Instituto de Investigaciones Folklóricas de Venezuela. Tingué diversos càrrecs pedagògics i exercí una notable tasca de conferenciant. Dins de la seva obra artística en aquest país, deixà pintures, escultures, murals i mosaics, entre els quals el monument al poeta Andrés Eloy Blanco i el mural ceràmic a Simón Bolívar, tots dos a Caracas, a banda d’obres singulars a Maracaibo. Exposà individualment a París (1949), Los Angeles (1957), Londres (1965), Barcelona (Sala Adrià, 1971), etc. Establert a Arezzo el 1957, hi creà el Museo Didattico d’Arte Contemporanea. Fou el promotor del grup artístic italocatalà Intrarealisme (1967). Col·laborà en edicions de bibliòfil amb el seu amic Rafael Alberti i edità l’obra de Luis de Góngora. Conreà un art eclèctic d’un figurativisme estilitzat, amb elements informalistes, i molt sovint de contingut simbòlic o testimonial. El Circolo Artistico d’Arezzo li dedicà una exposició homenatge pòstuma el 1974. Té obra a museus d’Anglaterra, França, Israel, els EUA, Veneçuela, l’Argentina, Itàlia i Barcelona (Museu d’Art Modern). Al marge de la seva activitat artística, en el camp empresarial, fundà, a Caracas, conjuntament amb el doctor Joan Bofill i Deulofeu el laboratori quimicofarmacèutic Derman.