Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp. Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset. Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals (1932). Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important. Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra. Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia. Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i goigs.