Josep A. Vandellòs i Solà

(Figueres, Alt Empordà, 1899 — Ithaca, Nova York, 1950)

Economista i demògraf.

Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona (1921) i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua (1924-25) i d’economia a Anglaterra (1925-26). El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona. Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia (1927) i de l’Econometric Society (1933). Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat”. President de l’Associació de Comptables de Catalunya (1929), exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou sotsdirector de l’Institut d’Economia Americana de Barcelona. El 1929 impulsà la creació a Barcelona de l’Agrupació Pro Ciències Econòmiques, i del 1930 al 1936 —any que s’exilià— ocupà diversos càrrecs: director de l’Institut d’Investigacions Econòmiques de Catalunya (1930-36), cap del Servei Central d’Estadística (1934-36) de la Generalitat de Catalunya i professor d’estadística a la Facultat de Dret i Ciències Econòmiques de la Universitat Autónoma de Barcelona (1934). El 1933 assistí al Congrés Internacional d’Estadística de Méxic. La Rockefeller Foundation (1935) li atorgà una beca per fer una obra sobre el desenvolupament econòmic d’Espanya. En aquests anys publicà La richesse et le revenue de la Péninsule Ibérique (1935), primer càlcul amb aparat estadístic modern de la renda de l’Estat espanyol, en català publicà Catalunya, poble decadent (1935) i La immigració a Catalunya (1935), estudis demogràfics, que obriren una polèmica, de tipus nou sobre la població catalana, centrats en els temes de la baixa natalitat i de la immigració, on exposà, el pensament conservador sobre el problema demogràfic català. Publicà també El porvenir del cambio de la peseta (1936, 1974). Fundador i secretari general de la Societat Catalana d’Eugenèsia (1935). Organitzà i dirigí el Cens de Població de Catalunya (1936). Dedicat al periodisme en tema econòmic, fou col·laborador al “Butlletí de l’Institut d’Investigacions Econòmiques”, a “Indústria Catalana”, “Mirador”, “Economia i Finances” i “Diari Mercantil”. Utilitzà el pseudònim de Metrios. A partir del 1936 residí i treballà al continent americà: primer a Veneçuela, on arribà contractat pel govern d’aquell país per organitzar l’estadística oficial i l’ensenyament d’aquesta matèria. Hi desenvolupà un gran treball, tant a la universitat com a l’empresa. Exercí com a director-professor d’estadística i economia del Ministerio de Fomento de Venezuela, professor de geografia econòmica veneçolana i professor de la mateixa disciplina a l’Escuela de Diplomacia del Ministerio de Relaciones Exteriores (1937). El 1938, també fou director del primer cens agropecuari, industrial i comercial de Veneçuela. Fou director de l’Escuela de Preparació d’Estadística. Presidí la delegació oficial veneçolana al congrés d’estadística de Praga. Assesorà i intervingué en la fundació del Banco Central de Venezuela (1940). Fou cofundador de l’Instituto Interamericano de Estadística (1941). Dirigí l’Oficina d’Estudios Económicos i fou conseller de temes econòmics a la Standard Oil Co, al Grup Shell, al Gulf i a la Socony de Veneçuela (1942). El 1944 se n'anà als EUA on fou, membre de la Catholic Economie Association, i el 1945 tornà a Veneçuela. Fou elegit president del Centre Català de Caracas. Es traslladà a Puerto Rico, on residí durant el període 1945-46. Més tard tornà als EUA, on fou lector a la Columbia University (1949). El 1950 fou comissionat pel servei d’ajut als països subdesenvolupats de l’ONU a Xile, com a expert en economia. És autor de nombrosos articles periodístics sobre economia en diaris i revistes. Dins de la seva obra publicada a l’etapa americana, cal subratllar La situación monetaria de Venezuela (1938) i Discusión sobre la duración media de vida en Venezuela (1941).