S'establí definitivament a Roma a vint anys. S'especialitzà en la pintura de vedute, aleshores en voga; però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità. És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat. Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca (1711), i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid. Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze col·leccions públiques i privades, especialment de Roma i de Nàpols.