Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran (1920 i 1921). Ascendit a general de brigada (1935), promogué la participació dels carlins a la rebel·lió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà (1936), així com Toledo. Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol. Fou ministre de l’exèrcit (1939-42), tinent general (1941) i alt comissari d’Espanya al Marroc (1945-51). El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando.