En els seus poemes conflueixen la intel·lectualitat i la passió poètica. Aquesta duplicitat, deguda al guiatge espiritual de M.Babits, es manifesta per una banda en l’aprofitament constant d’elements culturalistes, i per l’altra, en la freqüent aparició de la problemàtica de la pàtria. Principals volums poètics són Öszi rombolás (‘Destrucció tardorenca’, 1932), Római pillanat (‘Instant romà’, 1948), A teremtett világ (‘El món creat’, 1956), Földalatti Nap (‘Sol subterrani’, 1965), Ömarckép a hetvenes évekböl (‘Autoretrat dels anys setanta’, 1975) i Itt voltam (‘He estat aquí’, 1976). Publicà traduccions poètiques sota el títol de Hét tenger éneke (‘Cançó de set mars’, 1955) i aplegà els seus assaigs literaris en el volum Évek és müvek (‘Anys i obres’, 1958). Els dos volums de Miért vijjog a saskeselyú? (‘Per què xiscla el trencalòs?', 1981) constitueixen la primera part de les seves memòries.