Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics: Religiões da Lusitânia (1897-1913), Etnografia Portuguesa (1933-42), Tradiçoes populares de Portugal (1882). Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise (1901) i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa (1911), punt de partença de la filologia moderna al seu país.