Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà (1954) obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50”. El 1955 feren l’Instituto E.M. de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació; el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brussel·les pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats. Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del Campo, a Madrid (1959). Cal destacar encara altres edificis de llur tasca conjunta: el conjunt turístic La Puntilla (1962), a Gran Canària, la casa de Camilo José Cela, a Portopí, els laboratoris Profidén (1964-65), a Madrid, la central de Bankunión (1971), també a Madrid, etc.