Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid. És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre. També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces. De les seves obres cal destacar Reinar después de morir, que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra, La serrana de la Vera, etc. Escriví també la novel·la satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo (1641), a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un llenguatge extraordinari, ple d’equívocs i de dobles significats, d’agosarades relacions i metàfores.