El terme, molt extens, es troba al SW de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, que forma els límits occidental i meridional del terme, i que corre profundament encaixat. Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pinedes i matollar. L’agricultura (10 000 ha) és, com a la resta de la comarca, de secà i la base del treball de la població local, dedicada a la vinya (5 800 ha), conreu bàsic, i a cereals; el regadiu ocupa només 200 ha (aprofita aigua de fonts) i es dedica a patates i cebes. La ramaderia ovina (uns 4 000 caps) aprofita els nombrosos pasturatges. La població augmentà al llarg del s. XIX i fins el 1920 gràcies a l’expansió de l’àrea conreada, es mantingué estancada fins el 1950 i des d’aleshores ha decaigut per emigració en massa vers València i l’Horta. La vila (800 h agl [2006]; 724 m alt.) és al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la rambla Albosa. L’església parroquial (la Mare de Déu de Loreto) havia estat sufragània de la de Requena, municipi del qual havia format part. El terme comprèn, a més, els pobles de Casas del Rey, Casas de Moya, Casas de Pradas i Jaraguas i els llogarets de Los Marcos i Las Monjas.
Vista parcial de Venta del Moro
© Fototeca.cat