Maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa els treballs de la casa. Gràcies a l’ajuda d’una fada pot assistir al ball del fill del rei, amb qui es casarà després que aquest l’hagi poguda localitzar gràcies a una sabata de cristall que havia perdut en fugir del ball. Fou publicat per Ch.Perrault a Contes de ma mère l’Oye (1697) i a Kinder und Hausmärchen dels germans Grimm. La versió de Perrault fou traduïda al català per Lluís Via i il·lustrada per Apel·les Mestres (1909). Carles Riba traduí la dels Grimm en Contes d’infants i de la llar (1919, 1921). La versió popular catalana que, amb diversos noms, recullen els folkloristes Maspons i Labrós, A.M.Alcover, V.Serra i Boldú i J.Amades, inspirà a Josep M.Folch i Torres una novel·la (1926) i una cèlebre obra de teatre infantil (1920). Aquest tema fou dut al cinema (1973) pel director txec Václav Vorliček, film que fou estrenat a Catalunya el 1977, amb versió catalana d’Albert Jané.
Il·lustració d’Apel·les Mestres per a una edició de La Ventafocs
© Fototeca.cat
Personatge femení protagonista del conte popular homònim, del qual existeixen unes quatre-centes versions.