Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’A.Le Prestre, comte de Vauban. En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle. Organitzador (1709) del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista. Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona (1714-19), de la qual fou governador. Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna (1717). Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la conquesta de Sicília (1717-18) i dirigí el setge de Messina. En la guerra de la Quàdruple Aliança reconquerí la Seu d’Urgell (1720). Intervingué en la realització del canal d’Urgell. Estigué al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco, a Madrid, que el 1727 inicià l’edifici de la Fábrica de Tabacos de Sevilla. Féu un Plano del Puerto de Barcelona con sus fondos (1721). El pla que féu per a la construcció de la Barceloneta serví de base al pla definitiu de Cermeño. En 1737-38 fou capità general interí de Catalunya.