Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova. Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona (adscrites a l’Escola Moderna de F.Ferrer i Guàrdia) i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica. Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat (1917), on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors. Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de M.Ainaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona, on reproduí l’organització d’una ciutat ideal i posà l’accent en les relacions socials. Malgrat els canvis posteriors al 1939, intentà de mantenir a l’escola un ambient propi, mitjançant els mètodes utilitzats fins llavors. Entre els seus escrits cal assenyalar la ponència presentada al Segon Congrés d’Escoles a l’Aire Lliure (1931), La nostra posició pedagògica, conferència feta al Seminari de Pedagogia (1932), els escrits apareguts en la revista de l’escola Garbí i el Libro de evocaciones (1922-47).