Una bona part del sector més alt del terme (dessota, però, dels 2 000 m) és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç. La minsa superfície agrícola (54 ha) es reparteix en 35 ha d’arbres fruiters (30 de pomeres, 2 de presseguers, 3 de pereres i alguns cirerers i albercoquers), 1 ha d’hortalisses, 1 ha de vinya i 18 ha de pastures i farratge. Hi ha un cens ramader de 21 caps de bestiar boví i 2 caps d’oví. Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l’W, vora el terme de Saorra, una mina d’espat fluor. El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la proximitat del Canigó i, sobretot, per la tradició balneària. El poble (1 315 h agl [1982], vernetaires; 680 m alt) és situat a la dreta del riu de Cadí, el nucli antic bastit en esglaons als vessants d’un turó, coronat per una torre de l’antic castell de Vernet (existent ja al s XII, desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i per l’església parroquial (Sant Sadurní, antigament Santa Maria), obra d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó, del s XV, i un retaule pintat del mateix segle. La població cresqué sota el turó, vora el riu. El lloc és esmentat ja el 863.
Vista general de la vall de Vernet, des de Sant Martí del Canigó
JoMV
Els banys de Vernet pertanyien, almenys des del 1186, al monestir de Sant Martí del Canigó; el 1377 foren construïts nous edificis a l’esquerra del riu. Al començament del s. XVIII un incendi destruí l’establiment, que fou adquirit al monestir del Canigó, el 1788, pel doctor Barrera, de Perpinyà; el 1834 fou comprat per dos antics comandants francesos de la guarnició de Vilafranca de Conflent, que hi bastiren l’establiment conegut després per les Termes dels Comandants (on el 1846 residí el virrei d’Egipte, Ibrāhīm Baixà). A la dreta del riu, prop d’unes fonts d’aigües sulfuroses, foren fundades el 1832 les Termes Mercader. Des del 1880 esdevingué una moderna estació balneària (per a tractar-hi el reumatisme i les malalties de la gola), amb diversos hotels, un casino, un parc i nombroses vil·les (seguint una urbanització inspirada en el carrer de les Nacions de l’Exposició Universal del 1878). Fins a la Primera Guerra Mundial fou un lloc molt freqüentat; hi sojornaren militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, especialment anglesos (Rudyard Kipling, la reina mare d’Anglaterra, princesa de Battenberg, etc). El 1940 un aiguat destruí una tercera part del balneari. Després de la Segona Guerra Mundial, es reféu a poc a poc, fins a esdevenir un centre d’estiueig on resideixen nombroses famílies de militars.