Situació i presentació
Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroquímica. L’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1.000 ha.
El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.
La població i l’economia
El fogatjament de 1356-70 registrava 40 focs a Vespella, mentre que en el de la cort de Cervera del 1359 en constaven 33. La minva de població manifestada pels dos fogatges anteriors es constatava en el del 1553, que donà a la vila un total de 18 focs. Vespella figurava junt amb Clarà en els censos del segle XVIII. L’any 1718 s’havien comptabilitzat 146 h i 433 h el 1787.
L’any 1819 assolia 36 veïns, que es mantenien invariables el 1830. Durant tot el segle XIX registrà una població oscil·lant entre els 200 i els 300 h, amb un màxim de 287 h l’any 1857 i un mínim de 220 el 1887. Vespella començà el segle XX amb 261 h, que anà perdent fins a arribar a solament 118 h l’any 1940. En la dècada dels anys quaranta experimentà una certa recuperació, però després la davallada continuà imparable fins a la dècada de 1980, en què la població s’estabilitzà (72 h el 1981 i 83 h el 1991). Amb el nou segle el nombre d’habitants augmentà notablement (204 h el 2001 i 298 h el 2005).
L’activitat econòmica tradicional ha estat l’agricultura i la ramaderia. La superfície conreable ocupa tan sols un 20% del municipi, que és cobert majoritàriament per la garriga i el bosc. Els principals conreus són la vinya, les oliveres, els avellaners i els ametllers. Quant a la ramaderia, hom destaca la cria d’aviram i de bestiar boví i porcí. La construcció d’urbanitzacions ha transformat la fesomia i l’economia del terme, que ha passat a ser un lloc d’estiueig i de segona residència, fet que ha representat una forta demanda de serveis i d’infraestructures.
Els Masos de Vespella i la vila de Vespella
El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. Hi ha la seu de l'ajuntament.
La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.
L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).
El calendari festiu de Vespella en marca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener).
La història
Vespella era una realitat l’any 1167, quan Bernat de Viver i la seva muller Ermessenda el cediren a Ponç de Far. Al segle XIII foren senyors del lloc Pere de Vespella, Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt. Els Montoliu entraren en possessió de Vespella a causa del matrimoni de Bernat de Montoliu amb Ermessenda de Claramunt, senyora de l’indret.
Al juliol del 1314 el rei Jaume II vengué el castell de Vespella a Pere de Queralt. Els Queralt retingueren Vespella la major part del segle XIV i el 10 d’octubre del 1368 adquiriren de Pere III el mer i mixt imperi i tota altra jurisdicció sobre el terme. L’any 1390 Vespella passà a ser propietat de Barcelona, ciutat que abans d’acabar el segle el vengué a Pere d’Icard. Els Icard retingueren Vespella fins al segle XVII. A la darreria del segle XVIII i la primeria del XIX, Vespella pertanyia a N. Desvalls. A l’època del Trienni Liberal els habitants de Vespella es manifestaren partidaris de l’absolutisme, dirigits pel seu rector, que acabà a la presó de Tarragona, on l’afusellaren.