Deixeble de Ramon Turró, inicià l’especialització en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona. Reeixí a descobrir noves vacunes per a les malalties contagioses del bestiar. Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la facultat de veterinària (1930-33). Tornà a Barcelona, on fou el primer president del col·legi de Veterinaris de Catalunya; fundà i dirigí La Veterinària Catalana (1934-36). Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia, molts d’ells en català. També publicà, entre altres, els llibres Divagaciones inmunológicas (1941) i La psicología de los animales domésticos a través de los fabulistas (1951).