Situada a la riba esquerra del Mekong, a tocar de la frontera tailandesa, en una zona d’arrossars molt poblada, és un centre comercial, sobretot de productes forestals (fusta, resines, etc.) i industrial (serradores, bòbiles, indústries tèxtils, etc.). Centre d’ensenyament superior: Universitat de Sisavangvong, fundada el 1958. Té aeroport internacional. Fundada el 1560 pel rei Setthathirat lluny de la frontera birmana, esdevingué una plaça forta, un centre comercial i la capital del regne. Tanmateix, els siamesos la destruïren el 1778. Era una de les ciutats més esplèndides de la Indoxina quan, el 1827, els siamesos l’anorrearen de nou i s’annexaren el regne de Vientiane. Els francesos ocuparen la ciutat el 1893, i al cap de sis anys la convertiren en la capital administrativa de Laos. La població tornà a la ciutat i fou reconstruïda. Després de la independència (1954) fou un reducte de les forces dretanes i pro
nord-americanes contra el Pathet Lao. Ocupada per les forces nacionalistes del príncep Sufanuvong (1975), conservà la capitalitat de la nova república. A desgrat d’ésser la seu del govern, de les ambaixades i de la majoria d’institucions oficials, la ciutat manté un aire provincià, amb estructures de fusta i nombrosos mercats. El monument més important és la stupa That Luang (~1566).