Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV. Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna; estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles. Publicà Canon mathematicien (1579), Supplementum geometriae (1593) i In artem analyticam Isagoge (1591).