i Joan Vilà i Valentí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Joan Vilà i Valentí

Geografia    Historiografia catalana

Sumari de l’article

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
geografia geog
Geògraf.
Sallent, Bages, 29 de març de 1925 — Barcelona, 24 d’agost de 2020

Trajectòria acadèmica

Llicenciat en història a Barcelona (1947), influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart. Doctorat a Madrid el 1956 (amb la tesi La comarca de Bages. El medio físico y la evolución humana), fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a la de Barcelona, on el 1966 organitzà el Departament de Geografia, en col·laboració amb Salvador Llobet, Maria de Bolòs, Horacio Capel, Lluís Albentosa i Tomàs Vidal. El 1967 fundà i dirigí la Revista de Geografia, publicació periòdica del Departament. En 1966-68 fou degà de la Facultat de Lletres, càrrec des del qual impulsà la creació dels estudis nocturns i de la delegació universitària de Palma, i també l’inici dels estudis de llicenciatura en geografia per al curs 1969-70. L’any 2000 fou nomenat professor emèrit de la UB. Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1971 i fou vicepresident de la Unió Geogràfica Internacional en 1980-88. El 1993 fou nomenat membre de la Comissió Assessora Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca. El 1990 fou nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou tresorer (1992-94), vicepresident (1994-2000) i president (2000-07) de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Geografia (2002-17). Entre altres distincions, rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1986) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994).

Obra

Inicià l’activitat investigadora i divulgadora amb els estudis d’història econòmica medieval, encara que aviat es decantà cap a la geografia regional, la seva gran especialitat, que presenta el territori i la seva població com dos elements complementaris que s’interrelacionen. Bona part dels seus estudis se centren en la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina, que visità diverses vegades. En destaquen també els treballs de geografia agrària i d’història del pensament geogràfic. En conjunt, la seva obra reflecteix força bé la seva formació acadèmica en història. D’entre els nombrosos títols destaquen els llibres La péninsula Ibérique (1968), Campo y ciudad en la geografía española (1970, en col·laboració amb H. Capel), Introducción al estudio teórico de la geografía. Objetivos, contenidos y enfoques (1983), El conocimiento geográfico de España. Geógrafos y obras geográficas (1989), El sentit històric de la comarca a Catalunya (1992) i El món rural a Catalunya (1973), una de les seves obres cabdals, que amb una afinadíssima capacitat investigadora mostra la riquesa i la varietat del món rural català. Al marge dels llibres, és també autor d’algunes obres de divulgació i ensenyament de la geografia, com ara La Tierra y sus límites (1967), Geografía Labor (1970-72), Geografía de España (1972), i coordinà una Geografía de América Latina (1975). Autor d’un considerable repertori d’articles publicats en llibres i revistes especialitzades com Revista de Geografía, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona i Estudios Geográficos, entre d’altres d’estatals i estrangeres, destaca el seu volum de la “Regió de l’Altiplà central i Bages” (1968) en la Geografia de Catalunya (1958-74) de Lluís Solé i Sabarís. Tenen especialment un interès historiogràfic els treballs següents: Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña (1950), Dos moments de l’evolució agrícola del Pla de Bages (1975), El camí de Pau Vila cap a la Geografia (1981), Les unitats majors del relleu a Catalunya. Història d’uns conceptes (1991) i Una visió geogràfica de Catalunya, ara fa quatre-cents anys (1994).  

Bibliografia

CAMPS I ARBOIX, J. DE: “El món rural a Catalunya, de Joan Vilà i Valentí”, Serra d’Or, 174, 1974, p. 40.

TORT I DONADA, J.; TOBARUELA I MARTÍNEZ, P.: “L’esperit de la geografia regional. Una conversa amb Joan Vilà i Valentí”, RC, 126, 1998, p. 70-83.

Col·laboració: 
CCV
Data de revisió: 
2020-08-24

Llegir més...