Situació i presentació
Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar. Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans (o Guardiolans), esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida a la comarca i la parròquia de Vilada (Villa Lata) prengué una clara preponderància respecte a les altres dues, que n'esdevingueren filials. L’església de Santa Maria dins la villa Hichilani, al territori de Berga i a la vall de Roset, fou tornada a bastir per Egaret i consagrada pel bisbe Nantigís d’Urgell el 14 de juliol del 903, però ja com a sufragània de la de Sant Joan de Vilada. No en queda cap resta coneguda i hom l’ha volguda situar al pla de la Masó, sota les ruïnes del castell de Roset.
És situat a l’esquerra del Llobregat i té com a eix central el curs baix del Margançol, que corre en direcció E-W fins a la seva desembocadura al Llobregat, aigua avall de la Baells. Un altre eix important és la riera de Vilada o de Camprubí, que neix al veí terme de Castell de l’Areny, sota Puig Lluent, i aflueix al Margançol per la dreta, al S del poble de Vilada. Per tot el terme hi ha fonts d’aigües ferruginoses i sulfuroses, entre les quals es destaquen les de l’Abella, del Vidrier i del Cavaller.
El sector septentrional és presidit pels vessants meridionals i orientals de la serra de Picamill (1.631 m), que separa el terme del de la Nou de Berguedà; el sector meridional és fortament accidentat per les encinglerades Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol (els afluents per l’esquerra del riu les tallen profundament) i formen part dels vessants septentrionals de la serra de Picancel, estesa pels termes veïns de Cercs i la Quar. La principal via de comunicació és la carretera de Berga a Vic que travessa el municipi d’W a E.
La població i l’economia
La població (viladins) s’ha mantingut relativament estable. Tot el terme tenia 34 focs (unes 150 persones) l’any 1370, però sofrí un descens important als segles XV i XVI, fins al punt que l’any 1553 només hi havia 10 focs. Al segle XVIII es recuperà (de 158 h el 1718 passà a 335 h el 1787) i adquirí una forta embranzida a la primera meitat del segle XIX (assolí el màxim de població el 1857, amb 931 h). Des d’aleshores fins al 1900 baixà fins als 502 h i, seguint les oscil·lacions de la indústria tèxtil, es recuperà els anys 1920-36 (815 h i 824 h, respectivament), si bé després d’aquestes dates i fins a començaments del segle XX ha anat davallant progressivament (765 h el 1950, 602 h el 1981, 530 h el 2001 i 507 h el 2005).
Els boscos de pins i els pasturatges cobreixen una bona part dels sectors muntanyosos i representen la meitat de la superfície total del terme, mentre que als terrenys més plans dels dos vessants de la vall de Vilada i al vessant dret del Margançol és on es localitza la població i també els conreus.
Les terres conreades es dediquen a cereals (sobretot ordi), patates i farratge. La ramaderia complementa l’agricultura i destaca la cria de bestiar porcí.
A Vilada la tradicional indústria dels paraires ha estat continuada modernament per petites empreses tèxtils. Sempre hi ha hagut una certa activitat industrial que ha donat feina a treballadors del mateix poble i dels pobles veïns. Vilada té mercat propi, on acudeix també gent de la rodalia (Borredà, Castell de l’Areny, etc.). El lloc té una certa importància com a centre d’estiueig i també s’hi poden fer nombroses excursions (hi ha dos hotels, i el servei turístic de l’embarcació Stella Maris pel pantà de la Baells; per aquest motiu i per tal que els turistes poguessin visitar el poble i els entorns es construí un embarcador). L’ensenyament queda cobert fins a la primària.
El poble de Vilada
Església de Sant Joan de Vilada
© CIC-Moià
El poble de Vilada s’originà als peus del castell de Roset, on hi havia una església consagrada per Nantigís. Més tard es traslladà cap al lloc on és avui, al sector de la dreta de la riera de Vilada, poc abans de la seva confluència amb el Margançol. És situat en un vessant damunt la carretera i dominat per l’edifici de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, que després de successives reformes i ampliacions al llarg del temps no conserva gairebé cap element del temple primitiu. Prop de la carretera es troben les cases més noves.
La festa major de Vilada se celebra el 24 de juny. Altres festes són l’aplec al serrat de Migdia (11 de setembre) on es fa una arrossada col·lectiva, la Fira del Bolet i l’Artesania pels volts del 12 d’octubre i la festa de la Truitada el Dilluns de Pasqua.
Altres indrets del terme
Les restes del castell de Roset s’aixequen en un turó rocallós (1 042 m) als vessants de la serra de Picamill, al NW del terme. És esmentat com a castell per primera vegada el 1026 en la donació d’un alou dins el seu terme al monestir de la Portella. Formà part de la batllia de Vilada, de la baronia de la Portella, i en foren sotsfeudataris o castlans una família que es cognomenà Roset, alguns membres de la qual foren segles després procuradors o governadors dels barons de Pinós i Mataplana.
L’antiga parròquia de Santa Magdalena de Gardilans (o de Guardiolans), ja esmentada el 839 (Gardilane), és al sector del terme de l’esquerra de la riera de Vilada, al N del Margançol i de la carretera a Borredà, prop de la gran masia de les Eres de Guardiolans, que centra aquest sector. Aquesta església, entre Cal Soler i Can Santpere, és formada per una nau coberta amb volta de canó i sense absis, amb un destacat campanar d’espadanya de dues obertures i un porxo al costat de migjorn que cobreix la porta d’entrada. És un auster exemplar romànic situat en un paisatge d’una gran bellesa.
A l’altre costat del Margançol, al sector meridional del terme i dominant les Canals de Sant Miquel, s’alça a uns 1.000 m, al límit amb els termes de Cercs i de la Quar, l’esglesiola de Sant Miquel de les Canals, romànica, d’una sola nau i volta de canó, acabada en un absis semicircular i un campanar d’espadanya d’una sola finestra; la porta d’entrada al mur frontal és d’època moderna. S'hi accedia des de Vilada passant per un pont de pedra pròxim al Molí del Cavaller, pont que ha quedat inutilitzat pel pantà de la Baells. S'hi arriba per un camí que no permet el pas de vehicles i que s’enfila per cingleres a través de les Canals.
Les masies més destacades de Vilada són, a més de la ja esmentada de les Eres de Guardiolans, de llarga història, la de les Eres de Vilada, la Sala, la Coromina, Can Llebre, que antigament conservava molta documentació, i Sant Miquel de les Canals, davant de l’església.