i Vilafranca del Maestrat | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Vilafranca del Maestrat

SinònimVilafranca del Sit, Nom antic deVilafranca del Saït
Municipi
Alt Maestrat
SinònimVilafranca del Sit, Nom antic deVilafranca del Saït
Vilafranca del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Maestrat, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).
Població: 
2.521 h
[2009]
Extensió: 
94 km2

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins (que culminen al Picaio, a 1 304 m alt.), més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén. La part oriental és drenada pel riu Sec (afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó) i per alguns barrancs que li són tributaris; l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç. La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs (Coder, 1 467 m; Palomita, 1 379 m; el Bovalar, 1 433 m; i la Moleta, 1 643 m). Tot el sector septentrional, a la zona dels Montllats, de la serra de la Marina (1 240 m) i del Cabeç (1 284 m), és drenat pels afluents de la rambla de les Truites, tributària del Bergantes. El 40% de la superfície del terme és de pastures pobres, garriga i terrenys improductius. Hi ha 2 800 ha de conreus de secà, de rendiment escàs i mig abandonats, i també 30 ha de regadiu i 2 500 ha de pinedes i alzinars. La ramaderia consisteix en unes 3 500 ovelles, i hom comença a introduir-hi els bovins. El 64% de la població activa es dedica a la indústria, especialment la tèxtil i la fusteria mecànica. Aquesta indústria s’ha estancat per culpa de les dificultats del transport i de l’energia (això ha fet que, des del 1970, la població hagi disminuït), i les mateixes empreses tèxtils han establert les noves fàbriques a Castelló de la Plana. La vila (2 441 h agl [2006], vilafranquins ; 1 125 m alt.) és situada al capdamunt d’una carena, a l’extrem d’un altiplà, fet que li dóna una distribució longitudinal dels carrers (del Llosar, de les Eres, de Balasc d’Alagó, Major i de Sant Roc, que formen els eixos principals). L’església parroquial (el Salvador) és del s XVI, amb afegits del XVIII (conserva pintures de l’escola de Ribalta i nombroses peces d’orfebreria gòtica i barroca). La casa de la vila conserva elements del s XV, així com un important retaule de Valentí Montoliu, del 1455. Aquest lloc, conegut després de la conquesta amb el nom del Riu de les Truites , fou donat a poblar per Balasc d’Alagó (dit el Saït , ‘el Senyor’) el 1239, a fur de Saragossa. El 1303 fou incorporat a la jurisdicció de Morella, de la qual se separà com a vila reial el 1691. Dins el terme hi ha, a més, els llogarets de la Pobla del Bellestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).

Col·laboració: 
JFMi / JEC
Llegir més...