Situació i presentació
El terme municipal de Vilamaniscle, de 5,46 km2 d’extensió, s’estén pels contraforts sud-orientals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes (l’anomenada serra de la Baga d’en Ferran, de 332 m d’altitud, és el punt més alt i forma la divisòria amb el terme de Llançà, a llevant). Al N i a l’W limita amb el municipi de Rabós i a migdia amb Garriguella. La riera de Volterós i altres minses torrenteres i barrancades de la conca de la Muga drenen el territori.
Una carretera local comunica el poble de Vilamaniscle amb la vila veïna de Garriguella, i un camí veïnal que parteix també del poble és el més bo per a visitar l’antic monestir de Sant Quirc de Colera, del terme veí de Rabós.
Hom creu que cal identificar aquest lloc amb el “villare de Melandre” esmentat en una butlla de Benet VIII del 1017 com a límit occidental de l’alou de Sant Martí de Vallmala o Fontanet, possessió del monestir de Banyoles. Al segle XVI el lloc pertanyia als Vilarig.
La població i l’economia
La població (vilamanisclencs) ha estat tradicionalment escassa, i ha seguit l’evolució normal en un poble rural de la zona vinícola de l’Alt Empordà: fort increment al segle XVIII (dels 18 h registrats el 1718 a 240 h el 1787), que continuà fins el 1860, en què assolí un màxim de 411 h, i forta davallada des d’aleshores, amb 316 h el 1900, 156 h el 1960 i 98 h el 1979. A partir de les dècades del 1980 i del 1990 s’anà recuperant demogràficament, fins a assolir 126 h el 1991 i 168 h el 2005.
El sector de llevant del terme és cobert, en una bona part, de bosc de pins i alzines i matoll. L’agricultura és de secà, i té una especial importància la vinya (el vi de Vilamaniscle té una certa anomenada); hi ha també oliveres, i hom conrea cereals i farratge. Hi funciona la Cooperativa Agrícola de Vilamaniscle. Les activitats agropecuàries es completen amb la cria de bestiar porcí i oví.
El poble de Vilamaniscle
El poble de Vilamaniscle és a 169 m d’altitud, al mig del terme. L’agrupament és format per cases molt modestes, dels segles XVII-XIX, de dues plantes, amb cellers o corrals als baixos, coberts amb voltes. Els carrers, costeruts, s’esglaonen al vessant d’un serrat. A l’extrem SW hi ha un vell pou públic, i una mica separat del nucli principal, el petit Raval de la Font. L’església de Sant Gil de Vilamaniscle era a la fi del segle XIV una capella sufragània de Santa Eulàlia de Noves (Garriguella), condició que encara conserva. L’església actual, als afores del poble (uns 300 m vers el SE), és un petit edifici d’una nau, amb capçalera semicircular, construcció molt simple del segle XVII o XVIII.
L’anomenat castell de Vilamaniscle o Casa Gorgot té l’aspecte d’una casa pairal fortificada de dimensions enormes, al punt més alt de la població. És un gran casal de tres plantes, amb portal adovellat a la façana principal i finestres arquitravades. Damunt la clau de l’arc d’entrada hi ha un escut barroc i, a la part superior del mur, hi ha restes d’un matacà; a la part inferior, hi ha rengles de sageteres. La festa major de la població se celebra al final d’agost o principi de setembre, en honor de sant Gil. L’11 de juny es fa la Fira de l’Albera. Uns 500 m al N del poble, al marge d’un camp, es dreça la Pedra Dreta o del Mas Roquer, menhir de més de 3 m d’alçària.