Capità de la galera on, a Porto Pisano, es feu la concòrdia entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el duc Felip Maria I de Milà (1462). Des de Nàpols, anà amb les galeres a prestar ajut al duc Lluís I de Savoia (1449). A Orient, defensà dels atacs dels turcs les illes de Rodes i Xipre i Constantinoble. A l’illa de Castellroig, donada al rei Alfons pels cavallers de Rodes (1450), Bernat feu construir un castell, dit castell Alfonsí, on fou establerta una guarnició catalana. Com a capità general de l’armada, intervingué en diverses accions a la costa italiana en servei d’Alfons IV, i obligà a capitular el castell de Vada (1453). Obtingué un triomf a Ponça contra els genovesos (1454), als quals destruí un bon nombre de naus. Continuà la campanya antigenovesa i lluità a Còrsega i a Provença, atacà Noli (1456) i blocà Gènova. Feta la pau amb la cessió, per part de Gènova, de Calvi i Bonifacio (1459), passà del servei de Ferran I de Nàpols al de Joan II de Catalunya-Aragó, pel qual, com ja en temps d’Alfons, fou governador del Rosselló. Inutilitzada la flota a Barcelona per la crisi del príncep Carles de Viana (1461), actuà després, d’una manera una mica indecisa, en favor del rei a Tarragona i a Roses (1462). Havia heretat el castell de Palau-saverdera i la casa de Vilamaniscle per successió de Ramon de Palau (1454). Casat amb Elionor de Castre-Pinós i de So, no deixà descendència. El succeí en el patrimoni i en el càrrec d’almirall el seu nebot Joan de Vilamarí.