El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons (les Rodanes: la Rodana Gran, 345 m alt.; la Rodana del Pic, 321 m; la Rodana Parda, 237 m), on es localitza el bosc (unes 1 000 ha) i el matollar. Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters (albercoquers), oliveres, garrofers i ametllers. El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous; l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers. Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit comarcal, i una cooperativa vinícola, local. La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys, amb una gran fàbrica de pells adobades, altres de materials per a la construcció i ceràmica i les derivades de l’agricultura (conserves); una part de la població activa, però, treballa en una gran fàbrica de confecció de Benaguasil. Aquesta industrialització ha canviat el tradicional estancament per un creixement suau i constant. La vila (5 392 h agl [2006], vilamarxanters ; 112 m alt.) és a la dreta del Túria, sobre un petit turó. L’església parroquial de Santa Caterina fou bastida el 1900, en substitució de l’antiga. Prop del poble hi ha l’estació del ferrocarril de València a Llíria. La població, d’origen islàmic, fou lloc mixt de cristians (137 focs el 1609) i de moriscs (240 focs el 1609), aquests de la fillola de Benaguasil. Tingueren la senyoria diverses famílies, i finalment passà als ducs de Gandia. Dins el terme, on han estat trobades restes romanes, hi ha la urbanització residencial d'Orquera i diverses masies i partides, com la Llomaina, la Pea, Teulada, el mas de Galí i el mas del Moro.
Vilamarxant
© Fototeca.cat