i Benet Vilamitjana i Vila | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Benet Vilamitjana i Vila

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic.
Sant Vicenç de Torelló, Osona, 1812 — Tarragona, Tarragonès, 1888

Era fill d’uns petits negociants, i cursà els estudis al seminari de Vic, entre el 1825 i el 1835, i un any a Roma. Ordenat de prevere el 1836, exercí un quant temps la vida parroquial, però aviat fou nomenat professor i vicerector del seminari de Vic. Fou amic d’Antoni Maria Claret i d’altres destacats eclesiàstics vigatans. El 1854 passà de canonge magistral a la Seu d’Urgell, i fou nomenat bisbe de Tortosa el 1861. Allà es remarcà sobretot per l’impuls que donà a la reorganització de les religioses de la Consolació, per a les quals féu contruir el noviciat; també féu edificar el Col·legi de Sant Josep (els Josepets), per al foment de vocacions eclesiàstiques, el Col·legi Màxim dels Jesuïtes en el que fou convent dels franciscans, i recuperà després de la Revolució de Setembre els dos edificis del seminari, en un dels quals creà un col·legi de segon ensenyament. A més d’això, visità tota la diòcesi i hi féu moltes ordenacions, i féu enllosar la catedral. El 1879 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, on féu construir el nou seminari (1886) i fundà la parròquia de Sant Pere, al barri del Serrallo. És autor de dos volums de sermons (1888), d’un volum pedagògic d’història de l’edat mitjana i de molts escrits de tipus pastoral. Fou enterrat al presbiteri de la capella del seminari.

Col·laboració: 
APl

Llegir més...