Jaume de Vilaragut

(València?, segle XV — València?, segle XV)

Corsari.

Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau. El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa. Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes. Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n'evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera. Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc.