A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme. Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa. El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular. Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó. El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera. Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe. S'alià amb Pascual Orozco i Emiliano Zapata, aliança que permeté l’ocupació de la ciutat de Mèxic. Poc després rompé amb Carranza, fou vençut diverses vegades per les tropes governamentals i es retirà al nord, on continuà una activitat mig guerrillera mig bandolera que no féu inquietar seriosament el govern central. L’afusellament de 16 ciutadans nord-americans i els atacs a diverses ciutats nord-americanes motivaren una expedició de càstig contra Villa, manada pel general John Pershing, que fracassà, per la manca de cooperació del govern de Carranza i per la popularitat de Villa entre els camperols del nord. A la caiguda de Carranza, el 1920, Villa cessà les activitats guerrilleres i es retirà a una hisenda que li proporcionà el govern a Durango, on residí, ja retirat, fins el 1923, que fou assassinat.
Pancho Villa
© Fototeca.cat
Revolucionari mexicà.