Es graduà a París el 1928. Bé que de bon començament intentà de renovar l’estil colonial, aviat s’adherí a les teories de Le Corbusier, que aplicà amb independència i personalitat. El 1944 projectà la Ciudad Universitaria de Caracas, que lentament s’anà ampliant i que fou l’obra que influí en les noves generacions d’arquitectes del país. Del conjunt d’edificacions sobresurten l’Estadio Olímpico (1950), que amb les nervadures de la seva tribuna és un dels exemplars més rellevants de l’arquitectura esportiva contemporània, l’Aula Magna (1957), on fa un intent d’integració de les arts i empra una forta policromia i mòbils de Calder a l’interior, com també diverses escultures a l’exterior, la Facultad de Arquitectura y Urbanismo (1957), l’Instituto de Farmacia (1963), etc. Entre els seus edificis d’habitatges cal destacar la Ciudad Residencial Dos de Diciembre —projectada conjuntament amb altres arquitectes—, el complex El Paraíso (1950-55) i la seva pròpia casa.