Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç, i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els seus estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València. La seva activitat en el camp intel·lectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà. Així, el 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats a les catedrals i les comunitats religioses. Inicià, per a això, el seu viatge per Xàtiva, València i Sogorb i passà després a Catalunya: Tortosa, Vic, Ripoll, el Bages, Bellpuig de les Avellanes, etc, i regressà a Madrid el 1808. Els fets polítics d’aquest any i la caiguda de Godoy l’obligaren a partir cap a València, però la Junta Central li encarregà que continués el seu viatge per les esglésies de les zones no ocupades pels francesos. La guerra del Francès, però, interrompé la seva tasca intel·lectual. Fou representant de València a les corts de Cadis. Durant el govern de Ferran VII residí en els convents del seu orde, i continuà les seves investigacions durant el Trienni Liberal (1820-23); en restablir-se la monarquia absoluta hagué d’exiliar-se. La seva obra fonamental és el Viage literario a las iglesias de España, en deu volums (1803-21).