Ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de N a S des de les serres de Cabras i d’El Castellar (698 m alt.) fins a les terres més baixes properes al Túria (accidentades, tanmateix, pel Cerrogordo, 476 m alt.), a la part oriental de la comarca, al límit amb el Camp de Túria. El terme és drenat per la rambla Castellarda. La quasi totalitat es conrea com a secà. El conreu bàsic és la vinya, amb 1 700 ha, seguida dels cereals, els garrofers i els ametllers. La ramaderia ovina comprèn 2 000 caps. Hi ha mines de caolí en explotació i una important cooperativa vinícola. Celebra mercat setmanal el divendres. La població cresqué notablement al s. XIX, i principi del XX; s’estancà posteriorment. La vila
(3 309 h agl i [2006]; 518 m alt.) és situada a la dreta de la rambla Castellana, damunt un tossal al voltant de l’església parroquial (la Mare de Déu de la Pau). Les possibilitats agràries i ramaderes i el relleu baix han permès establiments humans antics; així, s’han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides. El seu origen és el llogaret i torre musulmans de Benaduf, que es trobava prop de l’actual vila. Conquerit el 1236, el terme fou concedit a diversos senyors aragonesos, entre els quals els Liori. El 1300 passà a la mitra de València; el bisbe Ramon Gastó el donà a poblar a cristians el 1324 a fur de València i restà sempre lligat a la baronia eclesiàstica de Xulella. El 1795 obtingué el títol de vila reial. El parlar del Villar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic (uns dos milers de catalanismes).
El poble del Villar
, als Serrans
© Fototeca.cat