Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí A.Scarlatti com a mestre de la capella reial. Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo (1719) i l’òpera Publio Cornelio Scipione (1722), i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio. Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries.