Es traslladà de molt jove a Barcelona, on col·laborà en la premsa. Publicà, L’ardenta cavalcada (1909), recull de proses narratives d’influència dannunziana, i estrenà algunes obres teatrals. També publicà el quadro poemàtic Al florir els pomers (1910). El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénega i després a Barranquilla. Hi fundà la revista Voces (1917-20), que dirigí, es convertí en el mestre de les noves generacions d’escriptors i publicà escrits d’autors catalans, castellans i americans com Vicente Huidobro o Juan José Tablada. Féu amistat amb l’escriptor José Eustasio Rivera i amb Xavier Auqué i obrí una llibreria on es reunien els joves literats colombians. Des del 1920 féu diversos viatges a Catalaunya i a partir del 1931 es tornà establir a Barcelona.
La seva obra dramàtica, escrita tota en català, traeix influències dels expressionistes alemanys: Peter's Bar (1929), Racó de xiprers (1927), La creu del sud (1933), Fornera rossor de pa (1934) i Fum al teulat (1939), darrera estrena del Teatre Català de la Comèdia; altres obres són: Viatge (1928) i Comiats a trenc d’alba (1938, teatre de guerra). El 1939 s’exilià a Colòmbia, on participà de tertúlies amb Fuenmayor i Vargas, i el jove Gabriel García Márquez, que col·laborà amb ells en el diari El Heraldo. Exercí de professor i rebé els màxims honors del govern d’aquell país; García Márquez l’inclogué com a personatge a Cien años de soledad, amb el nom de "sabio catalán". A aquesta etapa pertanyen els drames Arran del mar Caribe (1947-1948), Llegenda de boires (1926), L’arca i la serp i Pescador d’anguiles (1947), i els contes exòtics A la boca dels núvols (1946), premiats als Jocs Florals de la Lllengua Catalana de Bogotà. El 1950, poc abans de morir, tornà a Barcelona.
En ocasió del centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Berga li publicà una Antologia poètica (1982) i el grup La Farsa representà el 1983 el seu Hamlet dramaturg. S'ha aixecat a Berga un monument en memòria seva. De manera pòstuma a Bogotà, fou publicat el recull de contes inèdits Entre sambes i bananes (1985).