Situació i presentació
És envoltat per Cambrils (SW, S i SE), Riudoms (E i N) i Montbrió del Camp (NW).
El terme, de forma allargassada, s’estén en terreny pla a l’esquerra de la riera d’Alforja i arriba prop de la mar per l’antic terme de Sant Joan dels Arcs, les edificacions actuals del qual es confonen amb les litorals de Cambrils. Antigament el terme arribava a la mar, però permutà amb Cambrils una franja (200 m) per terres situades a ponent. El punt més alt del terme arriba a uns 100 m. El travessen els barrancs de les Paisanes, del Mas Rovills i el de les Eres; els dos darrers conflueixen per formar el del Regueral.
El terme comprèn el poble de Vinyols, que n'és el cap, i l’antic terme de Sant Joan dels Arcs. Vinyols es comunica per carretera amb Riudoms i amb Reus, carretera aquesta última que continua per ponent fins a enllaçar amb la de Cambrils a Montbrió. Passa pel S del terme, a l’indret de Sant Joan dels Arcs, la carretera N-340, que té un traçat més o menys paral·lel a l’autopista AP-7 cap a València i també el ferrocarril de Tarragona a Tortosa, que té l’estació a Cambrils.
La població i l’economia
Sembla que Vinyols no es ressentí gaire de les pestes del segle XIV, ja que tenia 31 focs el 1339 i 26 el 1365, xifra que es mantingué fins el 1399. El 1405 tenia 25 focs, 21 el 1413, 20 el 1457, 26 el 1497, 35 el 1553 i 25 el 1563. Ja al segle XVIII, passà de 91 el 1708 a 96 el 1719 i de 92 el 1763 a 128 el 1773, un dels quals exempt; el 1719 tenia 402 h i 687 el 1787. Al segle XIX la població (vinyolencs) mantenia un ritme ascendent i passava de 526 h el 1830 a 601 h el 1857; el 1877 baixà a 515 h i acabà el segle (1897) amb 662 h. Al llarg del segle XX la població registrà una evolució positiva (631 h el 1900, 614 el 1920, 611 el 1940, 760 el 1960, 776 el 1975 i 807 h el 1981), més evident en la dècada dels noranta, amb 831 h el 1991 i 1.264 h el 2001. L’any 2005 arribà a 1.498 h.
L’economia de la població ha estat tradicionalment agrícola, complementada per diverses manufactures. A mitjan segle XIX tenia fàbriques d’aiguardent, molins fariners i ramats de porcs, i produïa cereals, llegums, vi, oli, garrofes, verdures i fruites. Actualment es conrea gran part del terme. El regadiu, amb aigües de pous i mines, ha esdevingut predominant; el principal conreu és el presseguer, juntament amb l’avellaner i l’olivera al secà. La vinya ha retrocedit i el garrofer, delmat per la gelada del 1956, va tenir certa recuperació. El 1969 es fundà una cooperativa agrícola. Pel que fa a la ramaderia, té una gran importància l’avicultura, seguida per la cria de bestiar porcí, oví i de conills.
La indústria es desenvolupà al llarg dels anys vuitanta del segle XX, i s’establí principalment al sector de Sant Joan dels Arcs, al voltant de la carretera N-340 i a la part del terme més propera a Cambrils, on es formà una mena de zona industrial i comercial. La indústria és diversificada (sector de l’alimentació, de la fusta, etc.). També s’hi han desenvolupat els serveis i ofertes d’allotjament.
El poble de Vinyols
El poble de Vinyols (980 h el 2005), format per un sol carrer, és situat a la dreta del barranc de les Eres, a 95 m d’altitud. El centre principal és la plaça de la Vila dita el Replà, on abans hi havia el castell i la parròquia i on ara hi ha la parròquia i la casa del comú.
L’església parroquial de Santa Caterina, amb una bella façana barroca, fou construïda damunt de l’antiga entre el 1770 i el 1778, de tres naus i amb planta de creu grega. A l’interior conserva un retaule renaixentista del segle XVI, amb reminiscències gòtiques i una talla barroca, que segons la tradició prové de l’església dels Arcs. L’actual casa del comú és l’antiga Casa Torrell, després Folc, del segle XVI, amb una torre de defensa adossada construïda per ordre de Francesc Torrell el 1560. És casa del comú des del 1884. Hi ha nombroses cases del segle XVIII amb llindes de pedra.
Entre les diverses associacions de Vinyols destaca els Amics del Ciclisme, que organitza el Gran Premi Vinyols de Ciclisme, i la Coral Noves Veus. La música ha estat present en la vida del poble, ja que abans i després de la guerra civil del 1936 dues bandes havien tocat per tota la comarca. Entre les festes tradicionals que se celebren a la població destaca al mes de juny la festa major de Sant Joan i pel novembre la festa major d’hivern de Santa Caterina. També són tradicionals els actes de Setmana Santa, que inclouen un viacrucis i caramelles per Pasqua.
Altres indrets del terme
Juntament amb Vinyols constitueix l’actual municipi l’antic terme de Sant Joan dels Arcs. Actualment es tracta d’una partida que coincideix aproximadament amb els límits de l’antic terme i designa la població dispersa de l’indret, que registrava 518 h el 2005, i el sector de carretera abans esmentat on hi ha la majoria de les empreses del municipi i també la Casa Sant Josep, de la congregació de La Salle. S'han conservat algunes restes del poble antic a l’anomenada Font Coberta, a l’entorn de la qual es bastí el poble. També prop de Cambrils han estat identificades unes minses restes del castell dels Arcs.
La història
L’origen de Vinyols és una masia existent al començament del segle XIII. L’arquebisbe Ramon de Rocabertí la cedí a causa de les tensions amb Bernat dels Arcs el 1210, amb el consentiment del rei Pere, a Pere de Clariana perquè repoblés el terme en feu de l’Església, ja que s’havia despoblat quan part dels seus habitants anaren a repoblar Montblanc. El 1246 l’arquebisbe Pere d’Albalat n'impulsà el creixement autoritzant la construcció de l’església de Santa Caterina com a sufragània de la dels Arcs, la ferreria a cura del ferrer dels Arcs i el forn. L’arquebisbe n'era el senyor amb tots els drets i hi nomenava el batlle amb la plena i total jurisdicció, tot i que la criminal la tenia la ciutat de Tarragona, que el 1340 enderrocà les forques reials que hi havia.
És documentat que Vinyols participà en els actes de la comuna des del 1339, la qual cosa fa suposar que el segle XIV fou un bon moment econòmic. També se sap que al segle XIV hi havia una comunitat jueva que fou atacada el 1391, i aquest mateix any Vinyols fou un dels pobles que deixà a l’arquebisbe Vallterra part dels 15.000 florins d’or per a comprar al rei els drets de la monarquia al Camp. En aquest segle hi vivia la família blasonada dels Torrell.Ja al segle XVI Vinyols aconseguí una estabilitat econòmica basada en la vinya, l’olivera, els garrofers i els llegums, i sembla que al segle XVIII són documentades ja diverses manufactures paral·lelament a l’agricultura. De fet, una de les principals fonts d’ingressos al segle XVIII foren els tallers de boters i l’aiguardent. El 1868 Vinyols ja havia constituït la seva junta revolucionària. Els federals hi guanyaren les eleccions generals del 1869, el 1871 i el 1872. Els carlins hi entraren al juny del 1873.
L’antic terme de Sant Joan dels Arcs remunta la seva història al segle XII, quan havia estat donat a Pere dels Arcs, un dels primers companys del príncep Robert i del bisbe Oleguer en l’ocupació del Camp. La butlla de Celestí III del 1194 fa l’església de Sant Joan dels Arcs dependent del canonge cabiscol. El 1200 Bernat dels Arcs es casà amb Romeva de Gavagou, hereva de la senyoria d’Alforja, amb la qual cosa ambdós feus s’unificaren i es creà una extensa jurisdicció que comprenia Alforja, Cortiella, les Benes, les Borges, els Domenys, les Voltes, els Banys, Tascals, Riudecols i les Irles. La senyoria passà al seu fill Pere dels Arcs, que es negà a reconèixer el vassallatge que devia a la mitra per Alforja, saquejà Barenys i Riudecols, expulsà el feudatari del darrer i féu corregudes per les planes de l’Urgell, el Penedès, el Camp i el Llobregat i saquejà i s’emportà els objectes de valor del santuari de Puigcerver i de Santa Caterina dels Arcs. Morí penedit el 1243 deixant tots els seus béns al monestir de Bonrepòs a condició que pagués els seus deutes, que pujaven a 150.000 sous i dotés les seves filles. L’abadessa, en no poder complir les condicions, vengué el mateix 1243 la senyoria a l’arquebisbe Pere d’Albalat, que creà el terme o baronia d’Alforja.
El nucli de Sant Joan dels Arcs va desaparèixer pràcticament amb les crisis del segle XIV i s’uní amb el de Vinyols per una concòrdia del 1339. Passà a formar una sola unitat administrativa i jurisdiccional. Al segle XVI els Arcs desaparegueren del tot, encara que fins al segle XVIII Cambrils pledejà amb Vinyols —que tingué el suport dels bisbes— pel seu domini. El 1833 tenia 12 h.