i Virgínia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Virgínia

Divisió administrativa
Estats Units d’Amèrica

Sumari de l’article

Estat dels EUA.
Població: 
6.675.451 h
[est 1996]
Extensió: 
105.586 km2

La capital és Richmond. Limita al NE amb l’estat de Maryland (el riu Potomac fa de frontera), al NW i a l’W amb els estats de Virgínia de l’Oest i Kentucky, al S amb el de Tennessee i de Carolina del Nord i a l’E amb l’oceà Atlàntic. L’estat és constituït per regions molt diverses: a tota la banda de ponent s’estén la serralada del Blue Ridge, del sistema apalatxià, que travessa l’estat de NE a SW, i a l’extrem sud-occidental els límits inclouen una part de l’altiplà de Cumberland, regió de gresos, i el Piedmont, regió muntanyosa, solcada pels rius que davallen dels Apalatxes i que la serralada de Fall Line (que passa per Richmond) separa de la plana costanera, caracteritzada pels amples estuaris del Potomac i del James River, la badia de Chesapeake i l’àrea pantanosa de Dismal Swamp (1 900 km2). El clima presenta temperatures moderades i precipitacions abundants (uns 1 000 mm de mitjana anual). La regió apalatxiana és productora de carbó. L’agricultura es dedica sobretot al conreu de cacauets i del tabac, i en segon terme al de blat de moro, soia i fruiters. Té més pes específic la ramaderia, sobretot de bestiar vaccí i porcí. Els boscs ocupen un 60% del territori. La indústria engloba un sector tradicional (tèxtil, de la confecció i d’elaboració del tabac). Altres sectors més moderns són els del paper, la construcció naval, els mobles, els productes químics i la metal·lúrgia. Les àrees industrials es concentren a les aglomeracions principals. El veïnatge d’Alexandria i Arlington amb Washington ha fet d’aquestes ciutats la seu de nombroses institucions del govern federal i d’instal·lacions militars —entre les quals el Pentàgon— i, de manera indirecta, ha convertit l’administració federal i l’exèrcit en els sectors econòmics amb més pes de l’economia de Virgínia. La densitat és de 63 h/km2, i el percentatge de població negra és alt: 18,8%. Més de dos terços de la població viu en ciutats, especialment a la regió costanera: Richmond, Norfolk, Portsmouth, Newport News-Hampton, al voltant de la badia de Hampton Roads i Virginia Beach. L’aglomeració de Washington, a la qual pertanyen Arlington i Alexandria, fronteres amb el districte federal, també concentra una part important de la població.

La història

El nom de Virgínia fou aplicat inicialment a la costa atlàntica nord-americana situada entre les colònies franceses (al N) i espanyoles (al S). Fou també el nom que W.Rahleig donà —en honor de la reina Elisabet I, la Reina Verge— a la primera colònia que els anglesos hi establiren (1584). La colonització efectiva de l’actual territori de Virgínia fou iniciada per la London Company, que hi fundà Jamestown (1607) i hi desenvolupà una economia basada en el conreu del tabac i en el comerç. Convertida en colònia reial (1624), fou la primera a declarar-se independent (1776) i una de les que influïren més en la creació dels Estats Units. Quatre dels primers presidents nord-americans foren virginians: Washington, Jefferson, Madison i Monroe. No obstant això, en decantar-se la seva economia envers el conreu del cotó i dependre cada cop més de l’esclavitud, que el 1831 motivà una important insurrecció d’esclaus encapçalada per Nat Turner, dugué Virgínia a constituir-se capdavantera dels secessionistes. Richmond esdevingué la capital de la Confederació Sudista, a la qual refusà unir-se la part més occidental de Virgínia, que s’alià amb la Unió, i el 1863 constituí un nou estat (Virgínia de l’Oest). Com a resultat d’haver estat un dels escenaris principals de la guerra, l’economia de Virgínia no començà a refer-se fins als anys vint.

Col·laboració: 
RAs

Llegir més...